Portbou i Walter Benjamin

PORTBOU, LLOC DE FRONTERA

La construcció de l’estació internacional de ferrocarril i l’obertura de la línea fèrria el 1872 van impulsar el creixement del què era un petit nucli d’habitants. Abans, havia estat una cala amb barraques de pescadors que hi buscaven protecció quan el mar així ho exigia. Potser això explica l’origen del seu nom: els vaixells de pesca d’arrossegament coneguts com bous. Tot i que una altra hipòtesi defensa que, antigament, la cala de Portbou es coneixia com Port Bo. En efecte, les aigües de la petita badia de Portbou entren endins, tot protegint-la del llevant i la tramuntana, vent del nord que afecta tota la zona de l’Empordà.

Ubicat a l’extrem oriental de la Serra de l’Albera (els darrers contraforts dels Pirineus que arriben al Mediterrani), administrativament forma part de la comarca de l’Alt Empordà. I turísticament, és el límit nord de la Costa Brava. Fronterer amb la comarca veïna del Vallespir (França) i amb el poble de Cerbère, la seva situació com a lloc de frontera li ha donat una identitat singular i ha marcat la vida dels seus habitants. Lloc de contraban i refugi de pescadors, es va anar poblant amb l’arribada del tren a finals del segle XIX. La carretera arribà a Portbou el 1918. I el tram fins al coll dels Belitres (frontera amb França) dos anys més tard. L’exposició Universal de Barcelona de 1929 va portar la construcció d’una nova estació de tren, un edifici emblemàticament modern i de gran presència que s’ha conservat fins avui.

L’any 1936, inici de la Guerra Civil, a Portbou hi vivien unes 3000 persones. Quan la Guerra es va acabar, al 1939, per Portbou i els seus camins cap a França hi havia passat bona part de les 350.000 persones que iniciaven la seva ruta cap a l’exili. El final de la Guerra va portar molta destrucció a la població, que va ser bombardejada per terra, mar i aire. Quan Walter Benjamin va arribar-hi, el setembre de 1940, el poble patia encara els efectes de destrucció de la victòria franquista. Eren anys molt magres. Venien anys de tancament en tots els sentits.

La dècada de 1960 va portar l’arribada del turisme i la del 1970 una nova situació política: la democràcia. El 1993, la creació de la Unió Europea i el Tractat de Maastricht van inaugurar una Europa comunitària que ha invalidat les fronteres. Han desaparegut les agències de duanes i Portbou ha perdut llocs de treball i població. Des de llavors, aquest poble de mar marcat per la seva situació fronterera ha conservat com pocs un turisme tranquil i un urbanisme contingut.

MEMÒRIA DE WALTER BENJAMIN

La recuperació de la memòria de Walter Benjamin es va iniciar l’any 1979. Quan l’amiga personal de Walter Benjamin i pensadora alemanya Hannah Arendt va arribar a Portbou l’octubre de 1940, poc abans de sortir d’Europa cap als Estats Units d’Amèrica, buscant la làpida del seu amic, ningú va saber dir-li on era: al filòsof se l’havia enterrat amb un altre nom. Jueu, fugitiu, exiliat, filòsof i probable suïcida, la seva mort demanava silenci i discreció: va ser enterrat a la part cristiana del cementiri amb una làpida sense nom.

El primer pas per recuperar la seva figura i el seu pas per Portbou va ser localitzar els papers oficials de defunció i aclarir-ne les circumstàncies. En la recuperació de la seva figura, hi va haver un moment emblemàtic amb la construcció del Memorial Passatges de l’escultor jueu Dani Karavan al cementiri del poble.

Des de llavors, els visitants han augmentat cada any. S’han pogut arranjar dues rutes Walter Benjamin: la ruta pels carrers de la població i el cementiri, i la ruta transfronterera que va fer en la seva fugida de Banyuls a Portbou. L’últim tram de la ruta es va inaugurar l’estiu de 2009. Paral·lelament, s’ha aconseguit reunir un fons de textos de Walter Benjamin i d’estudis sobre el seu pensament que formaran part del futur Centre Walter Benjamin de la Memòria, un centre que, després d’anys de demora, finalment és a punt de ser realitat. Finalment, cada setembre, en motiu de l’aniversari de la mort del filòsof, s’organitzen jornades amb diferents especialistes sobre cultura i pensament contemporanis a partir de l’obra benjaminiana.

ESCOLA D’ESTIU WALTER BENJAMIN

Portbou, setembre
Des de l’any 2016, l’Associació Passatges de Cultura Contemporània organitza a Portbou un seminari internacional en format Escola d’estiu Walter Benjamin, que comprèn un cap de setmana de conferències, una exposició a la Sala de Duanes de l’estació internacional de Portbou i l’organització dels actes commemoratius de la mort de Walter Benjamin.

Descripció de l’activitat
L’Escola d’Estiu Walter Benjamin vol ser una activitat clau de suport a l’impuls de la Casa Walter Benjamin a Portbou. Les jornades de reflexió són un punt d’encontre de filòsofs, artistes, historiadors, humanistes, crítics d’art, escriptors, psicòlegs, psicoanalistes o sociòlegs, entre d’altres, per promoure el pensament interdisciplinar entorn dels conceptes de l’obra de Walter Benjamin, els quals ens poden ajudar a comprendre i afrontar els reptes de la nostra societat europea actual.

Promoció de la cultura i les arts
El programa del seminari es complementa amb activitats culturals de caràcter transversal per a tots els públics (exposicions, obres de teatre, lectura de poesia, etc). Alhora, s’organitzen els actes commemoratius anuals que apleguen la població al cementiri per retre homenatge a la figura de Walter Benjamin.

COL·LOQUI INTERNACIONAL WALTER BENJAMIN

La Càtedra Walter Benjamin, memòria i exili de la UdG organitza anualment aquest Col·loqui que té lloc a Girona, amb una sessió a Portbou, per tal de desenvolupar un treball acadèmic cultural en la memòria tant de la figura de Walter Benjamin com de les condicions històriques de les dictadures, de l’exili i de la guerra en els quals es despleguen la vida i obra de Benjamin.

 

Cada dos anys convoca el Premi d’assaig Walter Benjamin amb el suport del MUME de la Jonquera.

RUTES WALTER BENJAMIN

L’Ajuntament de Portbou disposa d’un servei d’acollida i informació per a les persones que vulguin visitar Portbou i tinguin interès per conèixer l’espai on va morir Walter Benjamin. Aquest servei compren tant la informació referent al pensament i l’obra de Benjamin, com la visita als espais que van ser escenaris de la seva estada a la població.

Es disposa de dues rutes Walter Benjamin a Portbou convenientment senyalitzades amb panells informatius.

Ruta urbana pels escenaris on el pensador va viure les seves últimes hores (l’estació internacional de ferrocarril, on es va presentar a les autoritats, i l’hostal França, on va morir) i el cementiri de la població, on es troba la seva tomba i el monument que l’escultor Dani Karavan va construir en la seva memòria.

Ruta transfronterera de Banyuls (França) a Portbou per la muntanya de Querroig i la vall de Portbou. Segueix en un 95% el camí originari que Benjamin va seguir en la seva fugida de la persecució antisemita per la frontera franco-espanyola. En el seu tram francès, es va inaugurar l’any 2007. La ruta al detall del tram català que va seguir Benjamin, conduit per Lisa Fittko, es desconeixia perquè el sender s’havia esborrat amb els anys. L’any 2008, la troballa d’un antic mapa conservat a l’Ajuntament de Portbou, va permetre de refer la ruta, que va ser senyalitzada i inaugurada en la seva totalitat l’estiu de 2009. Són uns 7 km de camí que es poden fer en 5 hores de trajecte. Els grups o persones interessades poden disposar d’un guia per fer la travessa.

Descripció de la ruta:

Coneguda també com la ruta Líster, havia estat un antic sender de contrabandistes recorregut el 1939 per la Divisió del General Enrique Líster en la retirada de l’exèrcit republicà. Es pot recórrer en sentit nord o sud però per ser fidels al camí que va seguir Walter Benjamin, cal anar fins a Banyuls. Als afores, passat un nucli residencial urbanitzat i després del Puig del Mas, comença una zona de vinyes entre murs de pedra seca. S’arriba al mas Guillaume i al coll del Bast per una pujada suau. Va ser aquí, en aquest altiplà, on Benjamin va passar la nit al ras.

En el punt més alt de la carena, es veu la torre medieval de Querroig. Passat el coll del Bast, les vinyes i el sender es fan més abruptes i el camí s’endinsa en un bosc d’alzines a la zona més obaga i més amagada de la muntanya de Querroig.

Es passa pel costat d’una torre elèctrica; la font del Bana (sense aigua) queda a prop. El terreny es va fent pedregós i escarpat fins que s’arriba al coll de Rumpissa o Rumpisó (583 m.), el punt més alt de la ruta. Des d’allà, es veu la badia de Portbou i s’inicia la baixada fins arribar a la ribera, al fons de la vall de Portbou, i tot seguit fins al poble. La ruta, amb panells informatius a diferents punts, és indicada amb marques de color groc.

rutes-walter-benjamin
rutes-walter-benjamin-2

Per a visites de grups, guies, estades, rutes o per més informació:

Oficina Municipal de Turisme de Portbou
Passeig Lluís Companys s/n, 17497 Portbou
http://www.portbou.cat
Email: portbou@portbou.cat
Telèfon: +34 972 125 161

Associació Passatges de Cultura Contemporània
Carretera de Cerbère, 14, esc. B, 2n-1a. 17497 Portbou
https://www.passatgescultura.org
Email: info@passatgescultura.org
Telèfon: +34 660 827 023